Les seves paraules sempre et conviden a la reflexió, comparteixis o no el seu criteri. No és la primera vegada que escric sobre l’Antoni Morell, o m’hi refereixo en algun dels meus comentaris, però és que parlar amb ell, escoltar-lo en alguna de les seves xerrades o llegir la seva obra i els seus articles d’anàlisi i reflexió és probablement un d’aquells plaers intel·lectuals que omplen l’ànima. Et sents petit al seu costat, com un aprenent que tot just acaba de començar el seu transitar pel món dels llibres i les idees. De fet, és el que som: aprenents eterns de savis que ens traslladen el seu coneixement. Almenys jo m’hi sento.
La setmana passada vaig anar a la presentació de la reedició d’un dels seus clàssics: Borís I, rei d’Andorra. El Josep Dallerès ha tingut el gran encert de tornar a posar-lo a les tauletes de nit inaugurant així una nova col·lecció de butxaca d’Anem editors. Un doble encert, diria jo. D’una banda, perquè un títol que estava descatalogat, el tornem a trobar a les llibreries. I de l’altra, pel format de butxaca, tan escàs en el nostre panorama literari.
De les paraules de Morell el dia de la presentació em quedo amb dues reflexions. La primera, la vigència de l’obra. Andorra avui n’és plena de personatges com Borís, que prometen l’oro i el moro, i que no recorden que fa una generació érem “una societat de gorra, vellut i calçotets llargs”. La segona, el futur de les lletres andorranes. La necessitat que l’administració s’impliqui per trobar sortida a les obres andorranes més enllà de les fronteres amb total normalitat, traduccions incloses.