Sembla que l’era de les majories absolutes està passant a la història. Cada cop és més difícil aconseguir uns resultats a les eleccions que permetin governar en solitari i comoditat, això succeïa abans en eres del bipartidisme absolut. Sens dubte uns sistemes electorals ho permeten més que altres, l’andorrà n’és un, amb una part del Consell escollida per sistema majoritari que fomenta la majoria àmplia. Altres més proporcionals fan més difícil aquesta fita en un món més polaritzat amb més oferta política i noves formacions que emergeixen per donar un alè fresc a allò que es diu la vella política. Si el poble és divers, els resultats a les urnes també ho són i condemnen els polítics a la difícil tasca d’entendre’s per governar. A Espanya els girs tenen molt a veure amb la canalització que saben fer uns o altres del vot útil. En aquestes darreres eleccions, per exemple, la irrupció de l’extrema dreta de Vox ha provocat un transvasament de vots, que no són seus, al Partit Socialista només perquè ha sabut vendre’s com a única alternativa per frenar el populisme dretà. No calen grans campanyes, ni idees, ni ser el més bo en els debats, de vegades per guanyar unes eleccions és qüestió de capitalitzar el vot al voltant d’una idea simple. La mobilització ciutadana acostuma a funcionar més per anar en contra de que no pas a favor. A Espanya s’ha evidenciat amb uns resultats oberts que donen una nova configuració a les dretes i les esquerres, sense majories però sí amb opcions d’acords. Ja ho veurem.