Moderació, concertació, consens, estabilitat, transversalitat, sentit comú, responsabilitat, acció política... són alguns dels conceptes que escoltem i llegim amb certa regularitat des que el 7 d’abril els resultats electorals no van donar una majoria absoluta i van dibuixar un Consell General de geometria variable. Vam viure una precampanya i una campanya amb un to elevat de confrontació i de retrets, de molt soroll. Malgrat tot el que es va dir i es van dir els candidats, caldrà veure ara si des de la legitimitat que els han donat les urnes sabran estar a l’altura de les circumstàncies i, cadascú des del rol que cregui que li pertoca, uns puguin fer un govern estable i els altres una oposició responsable. Ens calen, a un costat i a un altre, lideratges que defugin la temptació d’actuar políticament fixant-se només en el calendari electoral, una manera d’actuar, la del tacticisme, que estem massa acostumats a veure a la vida política en general. És un gran error de conseqüències a vegades irremeiables.
A tocar tenim unes eleccions comunals, són uns comicis que tenen la seva pròpia idiosincràsia, on a cada parròquia es juga un partit diferent. Caldrà veure en quin grau queden afectades pels pactes o acords que es puguin produir a partir de la investidura del nou cap de Govern. En moments complicats, immersos ja en una nova etapa per a Andorra amb transformacions profundes, és quan els polítics han de demostrar el seu grau d’implicació amb el país, deixar la mirada curta i fixar la vista en el punt de fuga, allà on conflueix tot.