Dimecres van sortir publicats al mateix moment dos articles d’opinió de signe polític contrari. En un d’ells, al Diari d’Andorra, l’exministre Jordi Cinca justificava el pacte de govern entre les tres forces polítiques; i en l’altre, al diari BonDia, la consellera general Susanna Vela parlava de política i valors després que els seus coaligats a les llistes parroquials acabessin pactant el Govern amb el màxim rival electoral. Més enllà del deix partidista inevitable que cadascun d’ells fa, crec que són dos articles recomanables que, des de la lectura responsable que sempre n’hem de fer com a ciutadans, ens conviden a reflexionar –que no a prendre partit– sobre el nou tauler polític en el qual es mouran les peces a partir d’ara.
Dic això perquè molt probablement el que ens fa falta ara, després de tanta crispació de forma continuada durant tants mesos, és cert assossec en l’exercici de la política. Una tranquil·litat, una calma d’esperit que aporti la serenitat necessària per afrontar els debats i les decisions cabdals. I això no vol dir que no es faci ús del legítim dret a la discrepància, de l’oposició a l’altre... al contrari, vol dir que el dret a la discrepància, exercit amb serenitat i amb base sòlida, serveixi per enriquir-se els uns dels altres, faci que s’assentin millor els fonaments del que s’ha de construir d’allò que en depèn el futur del país. És així com s’assoleix la solidesa que acaba mereixent la confiança de la ciutadania. La resta –la crispació, la demagògia, el tacticisme, l’engany...– l’única cosa que fa és portar al fracàs no només polític sinó de tota la societat.