Aquesta és la paraula que pot definir les sessions de comú de Sant Julià de Lòria. Sobretot quan fan ballar les xifres pressupostàries i anuncien inversions per a projectes futurs. Tot es fa sempre fora de termini: aprovació del pressupost, aprovació dels comptes... I no passa absolutament res. El més divertit de tot és la diferència entre l’endeutament previst per la majoria comunal (16 milions) i la minoria (23 milions). En total, 7 milions de res... I les explicacions donades pel senyor cònsol (a banda de dir que el cap de l’oposició no és un home de números), en comentar que “tampoc s’invertirà tot el previst”. Els que paguem impostos a la parròquia laurediana, no tan sols els que votem, volem les coses més clares. No se’ns pot dir que “no es gastarà tot el previst”. Volem tenir més clar el projecte de la famosa tirolina de 5,5 milions. I no amb paraules com les que va pronunciar el senyor cònsol: “Si toca, toca, i si no toca, no toca.” Ni amb la promesa que un inversor de la parròquia hi posarà el 30% i la resta es vendrà en accions a 550 euros. Després passa el que passa i acabem pagant tots amb crèdits extraordinaris. El que toca és fer coses quan s’han de fer i amb claredat i transparència. El que no toca és fer aquestes inversions quan tenim el poble abandonat i perdent comerços. No n’hi ha prou d’invertir 150.000 euros amb la remodelació de l’església. Esperpèntic em sembla també escoltar les queixes de la minoria comunal quan ha passat un munt d’anys fent el que ha volgut, endeutant la parròquia i amagant tot el que desenvolupava.