Què té el poder que és un bé tan desitjat? Que molts han estat disposats a matar per tenir-lo? Que arrisquen la vida i la d’altres? Que són capaços de qualsevol cosa per arribar a dalt? El que té el poder és que és addictiu. Que quan un l’experimenta sembla que no pugui deixar-ho... Que provoca tantes bestieses... S’han escrit moltes teories, assajos, fins i tot la incidència que pot tenir en l’envelliment de l’individu. Els neurocientífics diuen que el poder exerceix una resposta de recompensa al cervell. El professor Ian Robertson ha publicat un editorial en què apunta una addicció manifesta i desenvolupada en l’àmbit neuronal que el poder desperta i es va consolidant. El poder, diu el neurocientífic irlandès, incrementa els nivells de testosterona i dopamina a la zona de recompenses del cervell. Robertson argumenta que s’assembla molt als efectes de la droga i sobretot la cocaïna: un plaer immediat que esdevé addictiu amb el temps. Més coses interessants de l’estudi que ens ajuden a veure què provoca el poder als individus: com més poder, més agressivitat i més activitat sexual. En positiu, el poder ens fa més intel·ligents per les millores que provoca la dopamina a la part frontal del cervell. Però molt poder i molta dopamina poden pertorbar la cognició i l’emoció portant a errors i a prendre riscos innecessaris. Tenim, doncs, algunes claus empíriques dels efectes que pot tenir i que poden explicar comportaments d’alguns dels homes i dones més poderosos del món. Com en tot la dosi és important, ni molt ni poc per no deixar de tocar de peus a terra i perdre la raó per enlairar-se en una fantasia.