La setmana passada una parella de turistes francesos que entrava a Andorra procedent de la Seu d’Urgell va ser aturada a la duana de la Farga de Moles per un agent de la guàrdia civil espanyola pel simple de fet de portar una senyera i l’escrit País Català a la matrícula en el lloc on va l’escut de la regió a la qual pertanyen les comarques de la Catalunya Nord. L’agent del cos militar espanyol els va aturar simplement perquè arrenquessin l’adhesiu amb la bandera i van poder viure en les seves carns un més dels episodis d’odi que viuen molts catalans pel simple fet de ser-ho i voler expressar-ho. La parella nord-catalana ja podrà explicar als seus veïns la manera d’actuar que tenen els cossos de seguretat espanyols a l’hora de tractar els catalans que no consideren bons. Fa uns dies vaig estar a Sevilla, com molts barcelonistes, per veure la final de la Copa del Rei. Va transcendir, per exemple, com una seguidora del Barça que portava una samarreta amb el lema Llibertat presos polítics va haver d’accedir a l’estadi on es disputava el partit en sostenidors perquè la policia nacional espanyola la va obligar a treure’s la samarreta si volia assistir-hi. Un altre cop, un episodi d’odi envers els catalans protagonitzat per qui, en teoria, ha de vetllar perquè els ciutadans no hagin de patir aquest tipus de fets. L’endemà d’aquell partit hi havia eleccions a l’Estat espanyol. Encara a Sevilla vaig sentir una conversa conseqüència d’aquest odi institucionalitzat. “¿De dónde vienes?”, preguntava un paisà a un conegut. “De votar contra los catalanes”, va ser la resposta de l’interpel·lat.