Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos, Suïssa i Andorra. Avui tots estem de festa. Pasqua Granada o Pentecosta. Una d’aquelles celebracions, cabdals en el calendari religiós cristià, cada cop més desconegudes per la ciutadania. I això que estem de ple en època de comunions. Per a la majoria, és simplement un dilluns de festa, sempre ben rebut – això sí-. La segona Pasqua, com també se la coneix, commemora el moment del descens de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesucrist, que segons el Nou Testament va tenir lloc cinquanta dies després de la resurrecció. Per això sempre cau en dilluns. Sembla ser, però, que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el xavuot, que literalment vol dir festa de les setmanes. Aquesta celebració, que els jueus encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel. La propera festa d’aquelles que tothom balla i la majoria no sap per què, serà el Corpus Christi, que se celebra el dijous següent a l'octava de Pentecosta- o sigui, el 20 de juny. Una excusa com una altra per anar a veure ballar l’àliga de la Patum i omplir els carrers amb catifes de flors. És molt saludable que la nostra sigui, cada cop més, una societat laica. Però no puc evitar pensar que ignorar el pòsit religiós no ens fa més lliures, sinó- simplement- més ignorants.