De vegades, en els articles d’opinió ens trobem la sorpresa de veure com un membre de la majoria política per primera vegada parla sense embuts de la necessitat de sumar la cultura pròpia a l’oferta turística del país. Si hom llegeix l’article de l’exsubsíndica i ara consellera general demòcrata, Mònica Bonell, en aquest Diari, titulat Un país d’experiències, el primer que pensa, dit amb tot el respecte i estima que sap que li tinc, és que arriba vuit anys tard, com a mínim, i el segon és que li falta autocrítica, encara que només sigui una mica, al model turístic que han estat promovent tant des del ministeri com des d’Andorra Turisme, un model basat en la venda del país com un parc temàtic, un producte comercial sense ànima. M’hi he referit moltes vegades en diversos articles o fòrums d’opinió: la cultura ha estat la subestimada a l’hora de mostrar el país fora de les nostres fronteres, i la que es trasllada és només la cultura d’espectacle a cop de talonari. Andorra té una àmplia oferta cultural, però no té una política de turisme cultural entesa en la seva globalitat i diversitat. És a dir, el monument, el patrimoni... però també el foment d’una mirada cultural a l’entorn que es visita per saber-lo interpretar i entendre’l: les festes, els rituals, la gastronomia, el paisatge... i sí, també, festivals i concerts. Espero que les paraules de Mònica Bonell siguin l’avantsala d’un gir estratègic en la política turística, que els nous governants canviïn la mentalitat i passin de vendre un territori sense ànima a donar a conèixer una oferta global, polièdrica i amb essència de país.