El judici pel procés a Catalunya ha quedat vist per a sentència aquesta setmana. Es fa difícil, per no dir impossible, no haver rebut inputs de tota mena i tendència sobre el particular a poc que un es connecti a mitjans en llengua catalana i/o castellana. Ara que només queda la sentència, el hashtag #judicifarsa ha fet fortuna. No té cap mèrit. Efectivament el judici ha estat una farsa, però és que tot era, com ha quedat fefaentment demostrat, una presa de pèl monumental. Mai hi va haver cap intenció d’anar cap a la independència i molt menys de proclamar la República. Les esventades estructures d’estat en què treballava (pretesament) el Govern de la Generalitat brillen per la seva absència. La vella guàrdia política catalana -amb la col·laboració i connivència del aparell i els partits espanyols- han fet “teatro del bueno”, com diria aquell impresentable entrenador portuguès. Un esperpent judicial de traca i mocador soporífer en què els mateixos polítics catalans han jugat sense cap vergonya amb el victimisme dels encausats. #judicifarsa, per descomptat. Sigui quina sigui la guinda del pastís (sentència), serà una pantomima com tot plegat. Un troba a faltar hashtags com per exemple #procesfarsa, #independenciafarsa, #republicafake o #politicsmentiders...? Ah! és veritat, no toca fer-los. La ciutadania està ocupadíssima -malbaratant energies i temps- enllestint manifestacions i actes unitaris varis -tots ludicofestius, of course-, per protestar davant tanta injustícia i abús de poder. Però això sí, continuen votant partits i polítics processistes a tort i a dret. Alea iacta est. Quanta misèria!