Se sap que la cosa va acabar malament i que ella no ho ha acabat de pair. I així que ha vist l’ocasió de tornar-s’hi, no s’ho ha pensat dues vegades. Temps enrere potser s’hauria desfogat cridant quatre veritats (o quatre maldats) pel celobert del pati de veïns; però, avui dia, qui es conforma de difamar algú al veïnat quan ho pot esbombar al safareig de les xarxes socials? I això precisament és el que va fer: va penjar una col·lecció de fotos “de caràcter sexual” amb la intenció (reconeguda per la dona en qüestió, segons la informació publicada) que la nova parella (i tothom que s’hi volgués afegir) del seu ex s’hi delectés (o no) amb un bonic reportatge gràfic sobre anatomies vàries. Tanmateix, la jugada se li ha girat en contra, perquè l’exparella l’ha denunciada i després de ser detinguda i interrogada per la policia se l’acusa d’un delicte de “descobriment i revelació de secrets”. Quins secrets? Això no ho diu la notícia, de manera que cadascú pot deixar volar lliurement la imaginació, perquè, per molt íntimes que siguin les fotos, què hi pot haver en aquests cossos tan excepcional per mantenir-ho en secret? I si no té relació amb cap atribut físic, vol dir que el secret té a veure amb algun detall insospitat d’importància cabdal, com ara que la piga del cul és en realitat un microfilm amb instruccions per fer vacances a l’agost sense morir en l’intent. Potser mai no tindrem una resposta a aquest transcendental enigma, però tot i així la lliçó és ben clara: ja sigui al teatre o ja sigui al llit (on també s’hi fa força comèdia), és convenient assegurar-se de tenir els mòbils apagats abans no comenci la funció.