No podem entendre la idiosincràsia, la personalitat, el tarannà d’una societat sense tenir en compte la cultura popular. Respectar-la i permetre que es desenvolupi com ho fan altres formes oficials, és clau per no perdre la identitat local, o el que sovint anomeno l’ànima d’una societat que cal protegir i preservar. Cal preguntar-se si pot sobreviure la cultura popular davant la cultura dominant institucionalitzada, si tots entenem el mateix quan parlem de cultura popular, el seu concepte, i si estem d’acord que aquesta cal que sigui preservada. Crec que convindrem que l’estat de la cultura popular d’una determinada societat reflecteix la força d’aquella comunitat; i crec que també coincidirem que, com la societat mateixa, la cultura popular s’adapta als temps, perquè el sentir d’un poble també evoluciona amb el temps. Ara bé, quin paper hi ha de jugar la institució en la gestió de la cultura popular? Si és que aquesta es pot gestionar, és clar. Perquè si parlem d’una cultura de poble, feta pel poble, sorgida des de la base, pot l’administració determinar el qui, el què, el com i el quan? És evident que no, perquè aleshores perdria tota la seva ànima. Però sí que la institució ha de ser-hi, ha d’acompanyar, sense ingerència i facilitant, si es dona el cas, les eines i els instruments per a una bona gestió festiva per part dels agents que la duguin a terme. La clau de tot plegat és posar en valor l’activitat associativa, el retorn social de les activitats culturals. Andorra té repartides en tot el territori una gran quantitat d’aquestes manifestacions, cosa que ens aporta una gran riquesa de cultura popular.