De totes les festes d’interès cultural incloses com a bé immaterial en l’inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, el Roser d’Ordino d’enguany mereix un especial esment. La celebració, tal com la coneixem avui, compleix 50 anys des que el 1969 els fadrins van plantejar al quart d’Ordino canviar la festa gran dels sants patrons, que se celebra el 16 de setembre, per la de principi de juliol i convertir el Roser en una veritable festa major. L’argument era irrefutable i queda transcrit en el llibre del jovent d’Ordino: “Degut al comensament dels estudis abans la Festa Major, els jovens demanaven a l’Honorable Corporació, si tot conservan la Festa Patronal dels Sants Cornel·li i Ciprià, en ves de fer tres dies per la Festa Major es puguessin fer per el Roser a principis de juliol en un moment en que tots els estudians han ingressat a llur casa.” A la impossibilitat dels joves de poder organitzar la festa cal afegir-hi la meteorologia adversa de final d’estiu. El quart va acceptar la proposta i l’any següent, el 1970, donava 4.000 pessetes perquè els fadrins organitzessin el Roser de tres dies. Enguany es commemora aquella efemèride i en el programa d’actes el jovent ha recuperat algunes de les activitats que eren un referent de la festa. A més, els fadrins de l’època obriran el contrapàs de diumenge –després de missa i abans de la tradicional plega de roses– i pels carrers d’Ordino una exposició de fotografies reflecteix el pas del temps de la celebració. El repic de campanes d’aquesta nit donarà pas a una de les festes més esperades del calendari festiu ordinenc.