Per si amb ell no n’hi hagués prou, Trump té un doble. I no parlo d’algú que se l’hi assembla físicament, que també: tots dos són rossos, grossos i grassos. És Boris Johnson. L’exalcalde de Londres és a hores d’ara qui té més números per a ser el nou Prime Minister del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Sí, com totes les enquestes han anat indicant, és escollit com a cap del Partit Conservador del Regne Unit... Una de tantes peculiaritats britàniques. Havent dimitit l’anterior cap del partit, Theresa May, que a més era Primera Ministra, el seu successor hereta el càrrec. Ves per on un ximplet ros, gros i gras, al capdavant de l’executiu a banda i banda de l’Atlàntic. Com sol passar, servidor de vostè, de natural irònic i sarcàstic, voldria tirar de veta i fer uns riures a costa d’aquesta parella de showmen. Però en Boris, un ximplet sense cap mena de dubte, és tant o més perillós que en Donald. Els seus conciutadans -que dit de passada preferirien Jeremy Hunt, l’altre candidat que es presenta per a cap dels Tories- el consideren masclista, racista, homòfob, superb i mentider. Les semblances amb Donald no s’acaben aquí: el canvi climàtic el preocupa més a viat poc. Al seu favor, però, s’ha de dir que té una mica més d’experiència política que Trump; malgrat que durant els dos anys que va portar la cartera d’exteriors, exercís de bomber piròman. “Figures” com Donald i Boris afavoreixen -entre altres factors- que la política en “democràcia” continuï perdent prestigi i qualsevol mena d’autoritat moral. Al cap i a la fi suposo que als que manen ja els hi va bé. Com més rucs, més fàcils de manipular. Show must go on!