L’art de la manipulació política és una de les més velles arts, la seva evolució i transformació millora i es nodreix de les noves tecnologies i les possibilitats que ofereixen d’influenciar el públic. La manera de fer transformar l’opinió per poder sotmetre-la a més control més utilitzada és la por. Els atacs i la seguretat han ajudat a instaurar i justificar formes de control impensables. En els anys finals de la República de Ciceró ja es demanava si era millor per a un governant ser estimat o temut. “Oderint dum metant!” o «¡Que m’odiïn, mentre em tinguin por!». Quinze segles després, Maquiavel, un dels grans inspiradors de l’estratègia política, deia clarament que els governants han de ser temuts perquè el terror depèn únicament de l’instint de supervivència, que és un dels més poderosos que hi ha. Així, durant règims les formes de manipulació s’han anat reconvertint però des de la mateixa base. En l’actualitat les tècniques de submissió són més sofisticades i delicades i porten el ciutadà a pensar que escull el sistema en el qual viu, que té poder de decisió i que pot influir en els comandaments superiors. Per exemple, quan es busca l’aprovació de la massa per un major control de monitorització o armamentització es fa com a resposta a atacs i per fomentar la seguretat ciutadana. Es porta l’opinió pública a un límit que faci necessària l’acció legislativa que es vol implementar i així s’eviten revoltes i insurreccions populars. És més fàcil induir que obligar, seduir que imposar i és el nou model de manipulació que sotmet sense ofegar. En definitiva, maneres subtils de provocar l’acceptació col·lectiva i el pensament únic des de la seducció més delicada.