Fins ara hi havia webs que et garantien el preu més baix per allò que vulguis cercar, des d’una estada a un hotel de cinc estrelles fins a una gàbia per al canari, però darrerament he vist anunciat un portal a Internet que va un pas més enllà: aplega un seguit d’ofertes de viatges entre les quals ja t’avisa que potser no hi serà la que tu havies triat per a les teves vacances, però, a canvi, et garanteix que totes les que trobaràs estan tirades de preu. Dit d’una altra manera: et posa davant dels nassos la temptació d’anar-te’n de vacances i sentir-te com qualsevol fill de veí, encara que siguis un mort de gana o un treballador amb un sou precari que amb prou feines et permet cobrir les necessitats bàsiques, però que a l’administració li serveix per maquillar l’estadística de l’atur. De fet, aquest portal vindria a ser una versió adaptada als massacrats per la crisi de les campanyes que feien algunes agències de viatges quan els bancs encara rifaven els crèdits: et posaven davant la fotografia d’una platja de la Polinèsia i et demanaven si de debò renunciaries a passar tot just una setmaneta en aquell paradís, quan podies pagar el viatge i l’estada en còmodes mensualitats durant dos o tres anys. I per molt que ara algú se’n pugui fer creus, el negoci funcionava força bé. En qualsevol cas, qui vulgui viatjar amb un pressupost irrisori i sense destí prefixat no cal que dediqui gaire temps a remenar webs; n’hi ha prou amb posar a la motxilla el mínim imprescindible, pujar al primer autobús que surti de l’estació, i a partir d’allà on et deixi fer autoestop sense preocupar-se ni del temps ni de la distància. I sense mirar enrere.