L’altre dia llegia un article sobre un científic que es dedica a estudiar la programació neuronal. Sobre com influeixen en els nostres comportaments els aprenentatges anteriors i les idees preconcebudes que emmagatzemem seguint models poc objectius. Diuen els neurocientífics que la memòria és poc de fiar i que sovint ens aboca a prendre decisions amb poc fonament basant-nos en records enganyosos. Posem un exemple, revivim un fet passat amb un grup, una reunió, i analitzem com recordem aquella experiència, quines sensacions ens han marcat el record, i que hem oblidat, quins detalls tenim presents i quina és la conclusió, i comparem-ho amb els d’altres assistents. Les diferències en les percepcions són enormes i fruit de la memòria de cadascú o de la selecció que n’hem fet. Tenint en compte això no és d’estranyar, que repetim els mateixos errors una i mil vegades, i ens preguntem què no fem bé. Perquè s’assenten amb força al nostre cervell les conviccions que ens porten a repetir, repetir, quan el que hauríem de fer és innovar, buscar un nou enfocament, fer un canvi, elevar la nostra visió. Tot això segons aquests estudis produeix el que sentim, que és fruit directe del que pensem. Per això i aquest és el vessant nou, modificant el pensament podem canviar els nostres sentiments. Sembla rebuscat, però si hi doneu uns tombs, és tan simple com canviar l’enfocament i decidir com vols que una qüestió et desestabilitzi, no es tracta del sentiment que et provoca sinó del pensament erroni que t’aboca al sentiment.