L’estiu és època de vacances, matins de platja, aperitius al sol, migdiades llargues sota un arbre i sopars amb amics o familiars amb un bon peix al forn sobre la taula. Època desitjada i planificada durant mesos que ens ha de permetre allò tant comú de carregar piles després d’un any intens de feina i d’avorrides rutines domèstiques. Estiu de viatges a països llunyans, de descobriments, de tornar al poble per les festes, d’il·lusions i nits interminables a la llum de la lluna.
A l’altre pol dels adjectius és també una època de col·lapses, cues, sorra plena de gent estirant la tovallola i banyistes que surten de tot arreu. Moment de pujada de preus per fer l’agost en alguns establiments, de concerts i de saraus de matinada.
Però l’estiu és també època de discussions familiars, segons nombrosos estudis quan més separacions es produeixen. Durant aquests mesos de connivència full time esclaten i surten moltes de les tensions que durant la resta de l’any quedaven diluïdes en la rutina i la feina.
Al setembre diuen que és quan els bufets d’advocat tenen més feina per aquestes qüestions. Conflictes que exploten a l’estiu com tempestes imprevisibles. Reflex de les tensions hi ha també l’explosió de violència de gènere que lluny de remetre va en increment en aquesta època de l’any.
Piròmans i especuladors troben també en aquests mesos el moment d encendre hectàrees de terrenys. Tot plegat relats que formen part de l’estiu, com dos pols.