Un model turístic de país és un concepte molt més ampli que una avinguda reformada i adaptada a l’ús únic dels vianants. Per molt important que sigui aquesta avinguda, avui en dia sortosament Andorra ofereix alguna cosa més que el passeig per Vivand i les compres en aquest eix comercial. Per cert, obro parèntesi, continuo pensant com de ridícul és el nom davant la possibilitat d’enfortir la nostra idiosincràsia de cara al visitant mantenint el nom de Carlemany; després ens anem queixant de la pèrdua d’identitat... en fi, tanco parèntesi. Que ningú em mal interpreti, vaig ser i soc un ferm defensor de la remodelació de l’avinguda Carlemany i la seva conversió per als vianants, als meus articles em remeto, però això no vol dir que la gran aposta i el seu resultat més que positiu hagi de portar a fer afirmacions com la del cònsol menor escaldenc en l’entrevista de diumenge en aquestes pàgines traslladant-ho al concepte global turístic de país. És cert i ningú ho pot negar, la reforma de l’eix comercial ha comportat una nova manera de fer les compres a Andorra, que el visitant en gaudeixi tot passejant i que els residents hi hagin trobat un nou espai, un lloc més amable, lluminós, transitable... en definitiva, una avinguda per a les persones. I això ja és molt, sens dubte, amb un efecte contagi cap a la veïna avinguda Meritxell que més tard o més d’hora –en funció sempre dels diners disponibles a la caixa de l’administració– s’havia de produir. Sincerament, a l’hora de fer-ne balanç, hem de felicitar l’aposta pel resultat assolit, però afortunadament, un model turístic de país va molt més enllà que comprar a Carlemany.