És escandalosa la situació que viu Europa amb els refugiats. Les dures imatges de naufragis, de víctimes i cossos flotant a l’aigua de desenes de persones cada dia mentre, als despatxos de les institucions polítiques més importants, senyors amb corbata i sabates de marca fetes a mida ajornen un dia rere l’altre les negociacions. Si bé és cert que és un tema complex i de difícil solució, el drama dels refugiats i per extensió dels immigrants és un problema al qual els governs haurien de començar a posar solució. Per sobre de qualsevol llei o normativa d’un país hi ha el dret fonamental d’aquests homes i dones que fugen de la guerra per salvar famílies i fills. Que l’economia sigui la trava per negar l’asil o rescat a persones que fugen de la desesperació és abominable. Els estats inverteixen milers de milions en coses supèrflues i, de vegades, indecents com armes o sous. Prioritzar les necessitats bàsiques hauria de ser la forma de mostrar que no ens hem convertit en monstres proteccionistes que tanquem els ulls a la barbàrie. Hem d’entendre que deixar un vaixell ple d’immigrants abandonat a la seva sort enmig del mar sense aliments i beure és un assassinat. Quan veia l’altre dia als diaris les imatges de les platges plenes de cadàvers després d’un naufragi sense rescat no podia evitar pensar que no devem estar bé del cap, algun problema mental tenim. Que aquesta catàstrofe segueixi repetint-se mentre polítics populistes treuen rèdit d’aquestes víctimes i governs sencers són incapaços de buscar un acord és símptoma que hem perdut el nord.