Ja han passat uns quants dies de la festa major de Sant Julià de Lòria i aquest cop no vull parlar de persones incíviques, de brutícia, de ràfting, ni d’atraccions... Tan sols comentar l’assistència de persones a la vila laurediana, però sobretot de persones residents a Sant Julià. És un plaer veure tanta gent passejant per la parròquia, sobretot de dia (perquè a la nit ja forma part d’una altra història), omplint bars, restaurants, terrasses, carrers, places... Desgraciadament la festa va acabar i els carrers tornen a estar buits, les botigues tancades o inexistents... Ja sé que estem en ple mes d’agost, però resulta que la resta de l’any tot és igual. Això sí, no paren de pujar i baixar cotxes de la carretera de la Rabassa, que diuen que encara seran molts més quan la tirolina estigui construïda. Si això comportés quelcom per al poble ho acceptaria, però no és així. Demanar que vingui gent de fora a la nostra vila laurediana és massa demanar, doncs tampoc els oferim res a banda d’alguna fireta. Demanar que s’aturi algun vehicle tant de pujada (que no sigui per equivocació) com de baixada (que no sigui per la cua) també és demanar massa. Però demanar que els residents de Sant Julià passegin i comprin a la seva parròquia no és demanar massa. Resulta més normal trobar residents lauredians a d’altres parròquies andorranes que a la nostra, sobretot els caps de setmana. Però, és clar, encara que tan sols sigui per als residents, també els hauríem d’oferir alguna cosa, a banda de bars, i aquests podrien utilitzar-ho. En lloc d’això el que fem és destruir locals.