Fa molt l’efecte que les declaracions del secretari d’Estat d’Economia en defensa dels vehicles dièsel no aconseguiran que “la gent perdi la por”, segons les seves paraules, a adquirir aquest tipus d’automòbils, entre d’altres raons perquè un dels principals motius per preferir altres opcions no és que siguin més ecològics (ara podem fer veure que ens preocupa molt el medi ambient, però no conec ningú que hagi comprat mai un cotxe en funció de si contamina molt o poc), sinó que a partir de l’any vinent a diferents ciutats europees (entre les quals Barcelona) es començaran a aplicar restriccions a la circulació dels vehicles considerats com a més contaminants. És ben cert que la contaminació ambiental a les grans ciutats és un greu problema per a la salut dels ciutadans, però per això mateix caldria cercar solucions a escala global (i més en el sector de l’automoció, dominat per un reduït nombre de multinacionals) en lloc que cadascú faci la guerra pel seu costat a veure qui es penja la medalla d’ecologista de l’any. És ben cert també que els vehicles amb motor de combustió interna contaminen més que els que funcionen amb motors híbrids o elèctrics (tot i que caldria explicar què se’n fa amb els materials contaminants de les bateries esgotades), però per poder substituir els vehicles que funciones amb combustibles fòssils cal que abans hi hagi una alternativa real per garantir la mobilitat de mercaderies i persones, perquè no fer-ho així és voler capgirar el model de societat sense tenir present que les conseqüències econòmiques d’aquest canvi poden ser realment perjudicials a curt termini per al conjunt de la ciutadania.