Els preus dels lloguers estan pels núvols, i no només perquè cada cop construïm torres més altes... En els darrers anys a les grans ciutats s’incrementa una mitjana d’entre el 6 i 9 per cent anual el preu del lloguer, la qual cosa torna a donar aire a la compra, que com a efecte rebot, també puja. Això provoca un èxode de famílies que deixen el centre per buscar ciutats perifèriques o pobles més llunyans. A Andorra aquest fenomen es troba a l’alça arran de l’escassetat de terrenys, que incrementa el preu del sòl, i l’enorme afluència de turistes i segones residències. Per contra, l’oferta immobiliària és elevada però no cobreix les necessitats del 80 per cent de la població, que té unes rendes que no li permeten pagar els preus massa cops desorbitats. Proliferen les promocions, la majoria són de luxe, destinades a alts poders adquisitius, allunyades de la resta de ciutadans. Els pisos d’alt estànding destinats sobretot a inversió estrangera o segones residències resulten per als empresaris més rendibles que els habitatges per a les famílies. Així no és d’estranyar que molts immigrants, que abans trobaven en Andorra un lloc de prosperitat i oportunitats, se’n vagin a la recerca de llocs més assequibles. A la Seu d’Urgell han vist com pujaven els preus dels pisos després que molts andorrans hagin decidit anar-hi a viure perquè troben en aquesta ciutat preus més raonables. Des de diverses institucions es demanen solucions que de moment no arriben. Un país el fa tothom, no només els inversors, i s’han de trobar sortides a un problema abans que es desbordi.