L'economia circular per a un desenvolupament sostenible

L’Agenda 2030 està marcada per l’eficiència en l’ús dels recursos per poder aconseguir un nou model de desenvolupament sostenible i assolir el mínim impacte en el medi ambient, a través d’aliances. Així es reflecteix en el Pla estratègic nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides a Andorra, aprovat pel Govern el 17 d’abril del 2019.

El model econòmic tradicional té un caràcter lineal; s’extreuen els recursos naturals necessaris (l’aigua, els minerals i els combustibles, entre altres) a fi d’utilitzar-los en els processos productius com a matèries primeres. A partir d’aquests recursos s’obtenen els productes que adquireixen els consumidors. Després es dipositen en forma de residus, en molts casos abans de la fi de la seva vida útil. Tenint en compte que els recursos (tant a escala global com local) són limitats, aquest model basat a extreure, fabricar, usar i llençar no és viable a llarg ni a mitjà termini. Així mateix, la demanda de recursos a nivell mundial s’ha més que triplicat des de 1970 i no para d’incrementar-se: l’ús global de materials podria duplicar-se de nou cap al 2050.

Les associacions ecologistes van alertar el passat 29 de juliol que la humanitat ja havia consumit els recursos que la natura pot renovar en un any. Caldrien 1,8 Terres per seguir amb el ritme del consum actual. El sistema lineal de producció i consum està arribant als seus límits. Menys d’un 10% de minerals, combustibles fòssils, metalls i biomassa que ingressen a l’economia mundial es reutilitzen anualment.

Per tant, es fa necessari, per garantir un desenvolupament sostenible, un canvi de model basat en una economia circular. Una economia que reutilitzi els recursos i generi així valor econòmic, ambiental i social d’una forma més responsable, resilient i competitiva.

Ara mateix, l’economia circular és una tendència irreversible a escala mundial. Es tracta de treure el màxim valor i el màxim ús possible a totes les matèries primeres, productes i residus, i fomentar d’aquesta manera l’estalvi energètic i d’aigua i la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Avançar cap a un model d’economia més circular permet obtenir beneficis econòmics, socials i ambientals, i millorar la qualitat de vida de les persones i la competitivitat de l’economia en conjunt. Per passar d’una economia lineal a una de circular, ens cal definir un pla nacional sobre aquesta darrera. Un pla que ha de permetre reduir al mínim la pressió sobre els recursos naturals, l’aigua i els ecosistemes, i que a la vegada ha de ser competitiu i neutre pel que fa al clima. S’ha d’elaborar de forma concertada amb els sectors implicats, impulsors de l’economia circular entre el teixit empresarial.

Un dels elements fonamentals de l’economia circular és la gestió òptima i eficient dels residus. Per tant, aquest ha de ser un dels pilars del proper pla. Cal avançar en la prevenció de residus i millorar la reutilització i el reciclatge, utilitzant-los com a recurs i garantint un màxim ús dels productes. De fet, la darrera revisió del Pla nacional de residus 2017-2020 ja preveu que l’actualització s’hagi de fer incorporant-hi els preceptes de l’economia circular i fomentant la participació ciutadana en l’aportació d’idees i propostes relacionades amb el nou text.

Disposem d’un primer full de ruta en què s’identifiquen deu activitats que s’hauran de tenir en compte en el procés de participació amb els sectors implicats: 1. Modificació de la Llei de residus per promoure l’economia circular incloent-hi els diferents actors implicats, 2. Reducció del consum excessiu de plàstics i incorporar a la Llei la prohibició dels plàstics d’un sol ús, 3. Reducció del malbaratament alimentari i la generació de productes de rebuig, 4. Promoció d’hàbits de consum més sostenibles, 5. Minimització dels residus i foment de la reutilització de materials i reciclatge, 6. Foment de la reutilització dels residus de la construcció, 7. Implementació de pràctiques de contractació públiques sostenibles, 8. Limitació de l’ús del paper a l’Administració, 9. Suport i reconeixement a les empreses perquè siguin més sostenibles, 10. Consolidació de l’Associació de Gestors de Residus com a interlocutor.

Hi ha més àmbits i més sectors de l’economia que s’hauran d’estudiar per completar l’agenda circular i garantir un desenvolupament sostenible, com ara les tecnologies de la informació, l’electrònica, la mobilitat, l’energia, l’agricultura, l’aigua, els aliments i els tèxtils. En tot cas, la participació de les parts interessades és fonamental per a la transició econòmica circular. El proper pla nacional d’economia circular l’han d’elaborar conjuntament les administracions públiques, els agents econòmics i socials i la societat civil.

Gràcies a la iniciativa de la Societat Andorrana de Ciència, podem afirmar que aquest procés participatiu per establir un calendari circular i garantir l’Agenda 2030 ja s’ha iniciat en aquesta 32a edició de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent.

*Marc Rossell i Soler, Secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat