Diuen —i bé ha de ser veritat— que dins de les reixes de Naturlàndia han nascut dos cadells (si és que se’n pot dir així) de linx. De llop cerver, vaja, o de gatillop: que és la més esquiva criatura del Pirineu, amb el permís de garsineus, simiots i tamarros. Fa un parell de mesos que en va néixer un altre al Centre de Recuperació de Fauna MónNatura Pirineus, a les planes de Son, a les valls d’Àneu. I s’ha dit que han estat els primers naixements en cent anys, perquè els biòlegs asseguren que l’espècie estava extingida als Pirineus des de final del segle XIX, víctima de la cacera indiscriminada i de la pressió humana. Els comuns, sense anar més lluny, pagaven un tant per cada llop, os i gatillop abatut. I, tanmateix, dubto que es pugui fer una afirmació tan categòrica. Qui sap si hi ha un exèrcit invisible de gatillops pul·lulant per les muntanyes, esquius, ocults a la mirada dels homes. Fa un temps en van capturar un a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, que havia estat alliberat a Portugal i havia travessat tota la Península tan pinxo. Llestos com són, segur que han estat capaços de desenvolupar estratègies eficaces d’ocultació i supervivència. Hi ha tant de territori sense control, sense accés, sense camins ni pistes ni corredors ni boletaires! Si es pregunta als caçadors, molts podran parlar que fa anys en van veure algun, i en faran descripcions precises. I un servidor està convençut que un dia se’n va trobar un al mig del bosc: es va aixecar rere un boix com un fantasma, un gat enorme, escuat i amb orelles de pinzell que va sortir com flotant sense fer el més mínim soroll. Benvinguts, nadons!