Després del merescut descans de les vacances de l’estiu, per cert sovint curtes després de mesos treballant, és moment de posar en acció l’agenda i implementar tots aquells propòsits que hem dit que portaríem a terme. Acurem l’organització per compaginar de forma magistral la feina amb la conciliació familiar, ens posem en forma amb nous reptes esportius, prometem dedicar-nos més temps a nosaltres i no allargar les tardes a l’oficina i sobretot relativitzar amb saviesa i saboir faire tot allò que tot i ser important no és urgent. Desterrem la idea de tornar a caure en un cicle de rutines estressants, de cremar-nos o discutir-nos quan no té sentit, de dies d’ansietat, matins convulsos i tardes d’infart. Ens regalem la idea que sabrem gestionar millor el nostre entorn, que serem més efectius i menys volubles i que optimitzarem com ningú les hores que de vegades són tan curtes. Hem estat de relax sense pressions, hem carregat piles i vitamina D sota els rajos del sol, els dies són llargs i no recordem les nits fredes de l’hivern. Emmagatzemen energia per als mesos que ens tornaran a la rutina, deixem enrere tardes de sol i aperitius vora el mar, xerrades interminables de matinada amb un bon vi i matins fent el ronso sota els llençols per saltar del llit a la taula en un frondós i estiuen calòric esmorzar. Toca retirada, reprendre l’agenda i les obligacions sense presses però sense mandra, assaborint i agraint el que tenim, ajudant als del costat i en la mesura del possible construït sense trepitjar, avançant sense empentar, creixent sense ensorrar.