Fa uns quants anys, quan encara funcionava l’enyorada associació de consumidors i usuaris, es va detectar que el gruix de les queixes que rebia el comerç provenien d’un únic establiment de l’avinguda Príncep Benlloch -avui desaparegut- a qui reiteradament s’acusava de vendre productes defectuosos o espatllats.
No entenia aleshores -i continuo sense entendre avui- com és possible que la resta de comerciants -professionals honrats i disposats a donar un bon servei- no eren els primers a denunciar un cas aïllat que malmetia el bon nom de tot el comerç nacional.
Perquè -en podeu estar segurs- quan algú se sent estafat en una botiga de Roma -per posar un exemple a l’atzar- el que expliquem a casa és que els italians són uns lladres que ens han volgut enredar.
Aquest cas em torna al cap en veure les notícies que envolten la gestió econòmica de la Federació Andorrana de Futbol.
Cap de les candidatures que aspiren a refer el daltabaix a la federació no pot, ni ha de voler, ser continuista. I crec que cal alguna cosa més que dir-ho de paraula.
Per això entenc que caldria excloure tots aquells que hi han estat vinculats fins ara: sigui perquè hi estan implicats, sigui perquè sabien què passava i no van dir res, o perquè no van saber veure què passava.
En qualsevol cas, i més enllà del tema esportiu, que de ben segur, en saben molt més que no pas jo, el primer que caldrà serà auditar i dirimir responsabilitats.
Les persones que treballen honestament són les primeres que haurien de voler fer net i arribar fins al fons de la qüestió. Sinó, el dubte els esquitxarà a tots.