La nova presidenta de Comissió Europea, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, ha començat el seu mandat amb una ensopegada morfosintàctica que no ha tingut més remei que corregir, com aquell qui diu, abans de posar els peus al seu despatx. Resulta que la denominació amb la qual havia batejat una de les vicepresidències del nou executiu europeu generava conflicte. A veure; fins i tot per a un servidor de vostè que és de la broma, tira d’ironia i de dobles significats posar “Protegint l’estil de vida europeu” a l’àrea que toca tecles tan sensibles com educació, feina, migracions o seguretat, té bemolls. Ja es poden imaginar que malgrat tot l’argumentari desplegat per a defensar la denominació en qüestió, la primera pregunta que va caure a sobre a la flamant presidenta va ser “Defensar-nos de què?”. Dit d’una altra manera, defineixi’m vostè “l’estil de vida europeu”. Sembla talment que ho facin expressament. Com si la política, els polítics i encara més les institucions europees no estiguessin prou desprestigiades i sovint en mans d’ineptes. L’inici d’un nou curs (polític) sempre és dur. Només cal veure com està el pati a les espanyes. Per això un espera, pel que sembla amb un optimisme quasi forassenyat, trobar algun senyal d’intel·ligència i sentit comú entre tanta estultícia; encara que una vegada més el desengany s’imposi i acabi guanyant el pols. Afortunadament –per a la política i la democràcia– sempre ens quedarà la Cambra dels Comuns. Quina enveja veure un parlament exercint com a tal fins a les seves darreres conseqüències, per molt que Boris Johnson l’hagi clausurat (de moment).