L’Antoni Fiter i Rossell no tenia, entre les seves moltes qualitats, la de la visió premonitòria. A l’inici del llibre dedicat als cerimonials del Manual Digest, ens feia aquesta profecia, amb la seva habitual solemnitat: “com los comtes de Foix, senyors de les Valls, después de tenir aquest comtat ab la corona de Navarra i después ab la de França, no vinguen ni hagen vingut mai a elles, seria supèrfluo e impertinent lo parlar de semblant vinguda, la qual mai aconteixerà.” Certament, les visites dels comtes de Foix han estat i són escadusseres –el primer va ser De Gaulle, i què poc s’ho imaginava, ell, que tindria aquesta responsabilitat–, però ja en portem unes quantes i de cap manera són una excepció. El patrici ordinenc, però, es va curar en salut i va afegir, tot seguit: “però si per accident esdevenia se practicaran les majors demonstracions i compliment que permítien les forces i qualitats de les Valls degudes a tan gran majestat.” Certament, el comte Emmanuel I no es podrà queixar de les “demostracions i compliment” que se li han fet durant la visita. Moltes opinions que s’han expressat durant aquesta jornada intensa comparaven el bany de masses i l’escalf popular amb el que trobem a la pel·lícula de Berlanga Bienvenido Mr. Marshall. Home, potser no n’hi ha per a tant. Però sí que s’ha de felicitar els coreògrafs, els estrategs i els dissenyadors de l’esdeveniment, que van aconseguir que l’estada no tingués arestes i (gairebé) tothom hagi quedat (raonablement) content. Si més no, no ens va renyar, com sí que va fer el Copríncep Sarkozy, i això, mira, és tot un detall.