Aprofitant que dimarts era el Dia mundial de la gent gran, el padrins de la Seu estan de festa tota la setmana. No és, però, l’única activitat que es fa al llarg de l’any a l’Alt Urgell en què els padrins tenen un paper central, com també a Andorra es poden destacar algunes dates especials en aquest sentit. Sempre se’n pot fer més, és clar; però també és cert que la gent gran té en aquest racó del Pirineu una consideració social més alta que no pas a ciutat, on és fàcil veure pels carrers persones d’edat avançada amb una expressió entristida, com si no sabessin què fer dia rere dia, com si no tinguessin ningú amb qui parlar. La paradoxa de tot plegat és que vivim en una societat que envelleix molt ràpidament però, tot i així, seguim sense saber com posar en valor tota l’experiència, tots els coneixements i tota la saviesa acumulada pels nostres padrins al llarg de la seva vida. Fins i tot, o especialment, per aquells que van haver d’ajudar els pares a les feines del camp des de ben petits i amb prou feines van poder anar a l’escola elemental, perquè ells són segurament els darrers dipositaris d’un saber antic que, malgrat que avui no li donem gaire importància perquè correspon a una època que es va esvaint en les ombres del temps, va permetre als nostres avantpassats construir els fonaments de la societat benestant de què gaudim avui. I, tot i els avenços tècnics, fora bo conservar aquest patrimoni immaterial; sobretot com a homenatge permanent als nostres avis, però també perquè potser l’haurem de fer servir novament en el dia a dia si mai hem de tornar a un model de vida basat en el que dona la terra.