El poder és, sens dubte, un dels béns més preuats i alhora més variable que existeixen. El poder és efímer i enormement ingrat. La història de la política està plena de casos que ho demostren, de fidelitats i traïcions, de canvis de partits, d’amors i desamors metafòricament parlant. El poder és atractiu i alguns diuen que té molta eròtica però comporta sacrificis. En l’entrevista, en un to molt íntim i personal, que ens oferia aquesta setmana RTVA, Toni Martí explicava com afronta una nova etapa després de 8 anys de cap de Govern. La seva experiència és una més de la de les persones que ocupen o han ocupat la primera línia. Deia Martí, “no es pot ser i haver sigut” en referència a la difícil situació que es viu un cop es deixa la primera línia política acostumat a ser el líder indiscutible. La famosa qüestió de la incomoditat dels expresidents dels governs, que no se sap de vegades on col·locar. Persones amb enorme experiència i coneixement, alhora que amb massa ascendent sobre els militants, que no sempre resulten còmodes o fàcils d’encaixar quan canvien els lideratges. Un altre dels inconvenients del poder és, com deia el mateix Martí, la pèrdua del contacte amb la realitat del poble i la falta de veus crítiques en un entorn, massa cops, complaent. El poder encega? Potser ennuvola, embriaga la visió pel vertigen de les decisions i el ritme al qual t’empeny. El poder atrau i repel·leix, enlaira i ensorra, com tot, depèn de la perspectiva.