Ara que, almenys de portes enfora, sembla que el conflicte que van generar les declaracions de Gerard Piqué, amb referència a un article de Xavier Bosch (28/9/19, Mundo Deportivo) s’ha diluït; van aquestes ratlles a pilota passada. A grosso modo per si vostè no està al cas, la tempesta mediàtica és l’enèsim capítol de la història de sempre. Els enfrontaments entre vestidor i junta directiva per —uns sempre suposats— privilegis d’alguns i egos d’altres; tot amanit amb la perspectiva d’unes eleccions que despunten a l’horitzó (de can Barça). No obstant, la cosa no va de “futboleo”. Conegudes les declaracions de Piqué, al Col·legi de Periodistes de Catalunya li va faltar temps per fer un comunicat. Cito textualment: “Els professionals de la informació no acceptem i lamentem les acusacions d’aquest cap de setmana del futbolista Gerard Piqué contra companys periodistes, als qui acusa d’escriure al dictat d’altres”. A més de demanar “respecte per a l’ofici i els seus professionals”, afegia la nota que “Els periodistes no acceptem que ens diguin com hem de fer la nostra feina”. Ves per on els mitjans (no tots, només el 99,9%) no són propietat de ningú, no reben suport econòmic d’enlloc, no representen una determinada ideologia, ni defensen uns determinats interessos i valors. I per descomptat els seus columnistes, opinadors, entrevistadors, editorialistes i locutors, resulta que són tots imparcials, objectius, compromesos amb la veritat i tenen com a dogma el codi deontològic del gremi. Des de la humilitat i modestament, crec que al Col·legi de Periodistes tenen un greu problema d’informació.