A la cafeteria, en una taula propera, una colla es lamentava (gairebé a crits) de la dissort d’una dona que, pel que sembla, s’ha quedat sense parella (em sap greu, però no vaig arribar a temps de sentir els antecedents). El pitjor de tot, segons una de les persones que comentaven el cas, és que la dona en qüestió és “autoinsuficiente” (sic). Suposo que volia dir que no es pot valer per si sola, però el neologisme que es va inventar per dir-ho em sembla una troballa genial. En un sentit literal, és la millor definició que he sentit mai de la condició humana; a banda de ser també una paraula molt apropiada per referir-se, per exemple, a tanta gent que fingeix ser una celebritat sense que ningú sàpiga ben bé quins mèrits ha fet per ser-ho. Per aquelles casualitats que passen de tant en tant, una emissora catalana es feia ressò l’endemà que el departament de Cultura de la Generalitat ha aprovat recentment la incorporació al Termcat d’uns cinc-cents neologismes i expressions que, tot i ser d’ús presumptament comú, no estaven recollides a cap diccionari normatiu. Dic presumptament perquè a la llista hi ha paraules que no havia sentit mai, com bantxa (una mena de te verd japonès), junt amb d’altres que les xarxes socials han posat de moda, com tuitar o youtuber, i encara amb d’altres tan habituals com calamarsa. Tanmateix, encara no hi són paraules que, malgrat derivar d’un ús erroni de l’idioma, fa temps que van fer fortuna, com posicionar-se o influenciar. En aquest darrer cas, però, el Termcat remet a influenciador, que deu ser la catalanització d’influencer mentre no es normalitza el terme anglès.