Els mitjans de comunicació públics han de ser per definició els més plurals i els més transparents de tots, ja que per alguna cosa es financen a través de l’erari públic. El sentit de professionalitat dels treballadors del mitjà públic els condueix a informar sota un criteri periodístic basat en l’interès general i el servei públic. Per definició, també, i per les mateixes raons de pluralitat i transparència, mitjà i treballadors són els que acostumen a estar més fiscalitzats pel poder polític, ja sigui el governamental o ja sigui l’oposició. Ara bé, vol dir això que el criteri periodístic dels mitjans públics ha d’estar segrestat pels interessos dels partits polítics? O dit d’una altra manera, els interessos dels partits, totalment legítims, de tenir més quota de pantalla han de condicionar la graella informativa d’un mitjà públic? Jo crec sincerament que no, que tot i haver de garantir la presència de la pluralitat política del país, aquesta s’ha de fer sobre la base del contingut de la informació que ofereix i que ha de ser qualificada pels professionals del sector. Ells ja sabran ponderar-la i mesurar-la, que per això han estudiat. Si no és així, el que estem fent és pervertir la feina i l’objectiu dels mitjans públics, convertint-los en una eina de propaganda dels partits polítics, de tots, fent un flac favor a la societat. Per fer propaganda, els consellers generals i els partits ja tenen els seus butlletins, les seves webs, les tertúlies o les pàgines d’opinió dels mitjans escrits.