Estem a punt de conèixer la sentència del judici del procés a Catalunya contra els presos polítics, ui no, que no es pot dir, o els polítics presos i la tensió va in extremis. Una sentencia en la qual diverses persones s’hi juguen la llibertat i en què totes les cartes semblen més que marcades pels interessos polítics i partidistes. Es preparen mobilitzacions entre la maquinària mediàtica del poder de l’estat. A les portes d’unes noves eleccions generals, després de la impossibilitat de votar un candidat a la investidura, els partits juguen a l’estratègia, sense escrúpols. Poc importa la culpabilitat o la innocència dels que estan entre reixes, poc importa si hi ha hagut o no violència, tot es compta amb vots, rèdit. Els que eren proclius a una pacificació via diàleg, PSOE, han vist en l’anticatalanisme una nova font de vots que no estan disposats a perdre, potser també perquè els interessa tenir d’aliats els que anomenaven nova dreta, Ciudadanos, en lloc dels socis ideològics que podien ser Podemos. Els Populars, Vox i el mateix Rivera segueixen explotant el serial imperialista a l’estil almodovarià. I el sector independentista doncs, un cop més, fa mostra de la seva falta d’estratègia, desunits, llançant-se crítiques i culpabilitzant-se uns als altres, decebent un elector que s’ha sentit desorientat i perdent múscul davant d’un escenari incert. Enmig d’això la tensió creix, la por i la demagògia aboquen el poble al descontent i la desafecció pròpies d’aquest poca classe política.