Per fi ha arribat la modificació de la Llei de la CASS per a la cotització dels treballadors per compte propi i a partir de l’1 de setembre cotitzaran en funció del seu benefici. El problema és si està ben feta o mal feta. Al meu entendre, aquesta modificació està feta sense cap sentit ni cap lògica. Encara que reconec que està bastant millor que anteriorment. És cert que s’han de fixar uns paràmetres per a la cotització, però haurien de ser sempre lliures i no tan sols a la part baixa, sinó també a la part alta. M’explico: la cotització normal se situa en el 22% del salari mitjà (al meu entendre, mal calculat, però aquest és un altre problema). Si es vol una cotització reduïda i es pot demanar segons uns paràmetres establerts s’ha de sol·licitar via certificats digitals, dels quals no tothom disposa (aquest es un altre error, ja que no tothom té un ordinador o la capacitat suficient per fer-ho). I aquesta és voluntària. En canvi, la cotització augmentada no és voluntària, ja que el departament de Tributs i Fronteres actuarà d’ofici comunicant a la CASS les dades d’aquells que superen els límits establerts i han de cotitzar per llei uns imports del 125% o del 137,50% de la tarifa normal. En poques paraules: si tu et fas un pla de pensions privat, ets tu mateix qui tries els models desitjats i no per obligació (per fer una comparativa òbvia). La cotització dels treballadors per compte propi hauria de ser el mateix, voluntària i lliure. Tothom ha de poder cotitzar el que pugui o cregui convenient segons les seves possibilitats i la seva pròpia voluntat, no per lleis i imposicions.