Les frases més repetides a les tertúlies dels mitjans que es podien sintonitzar a Catalunya dilluns al matí van ser “això no soluciona el conflicte” (amb referència a l’anomenada “sentència del procés”) i “ara és el moment de tornar a la política”. Malauradament, la política espanyola (o, més ben dit, els polítics espanyols, catalans inclosos) fa massa temps que està en campanya, ja no se sap si electoral o d’una altra naturalesa, fins al punt que, des d’una banda i l’altra, a aquells que se suposa que haurien de treballar per cercar solucions als problemes que es plantegen al país, ben al contrari, els va faltar temps per enrocar-se en posicions extremes i atiar el foc amb declaracions ben irresponsables, en el millor dels casos. A l’informatiu de migdia de la televisió pública espanyola se’ls va acudir enviar un periodista a copsar reaccions als carrers d’un barri que en la mateixa crònica es qualificava com a “feu independentista”. Davant la calma que hi havia a la via pública, va optar per demanar el parer a una padrina, que va respondre amb preocupació: “Se va a liar.” Certament, des de dilluns a la tarda la situació s’ha anat embolicant mentre els líders polítics (la majoria, si més no) perseveren en la seva mesquina estratègia d’escalfar els ànims amb l’esperança d’esgarrapar algun vot per satisfer els propis mantinguts. I mentre més trigui a tornar la calma, més es pot veure afectada Andorra, perquè, si bé com a Estat sobirà té com a interlocutor el Regne d’Espanya, és obvi que el veïnatge amb Catalunya condiciona en bona part les relacions polítiques i econòmiques al sud del riu Runer.