Una bona companya de la feina es va tatuar la paraula actitud a l’interior del braç amb lletra minúscula i lligada. Ho va fer per fer mostrar als altres, però sobretot per recordar-se a ella mateixa, que la forma com fas les coses és fonamental a la vida. L’altre dia conversava amb el popular Emilio Duró, consultor empresarial i speaker de renom originari de Lleida, que deia que és molt més importat l’actitud de les persones, com afronten les situacions que els coneixements o títols que tenen. Ell explicava que fitxava els seus treballadors buscant que tinguessin una qualitat: l’optimisme. Una persona optimista, deia, dona millors resultats i genera un clima més bo a l’empresa. Tenir empleats feliços és més rendible que tenir-los amargats. Una persona optimista busca sortides als laberints mentre un pessimista s’enfonsa entre la malesa. Als equips de treball, diu Duró, en què l’efecte contagi fa pujar o baixar la producció i que el pessimisme i la crítica sense sentit, tenen una capacitat de mimetisme quatre vegades superior a l’altre. Per tant, i com que no podem controlar el comportament dels que ens envolten, sí que podem equalitzar com ens afecta o com ens provoca una situació o comentari. Tenir la capacitat de control sobre aquests factors externs és el que ens pot fer tenir un èxit o un fracàs, ens pot fer aixecar per canviar o caure en l’absoluta passivitat. Diu Duró que no hi ha recepta infal·lible però que la combinació d’optimisme, bona actitud, i passió funciona... per què no provar-ho?