Entre moltes altres coses, les dades diuen que un 12,8% de la població està en situació de risc de pobresa. Que un 4,4% de la població pateix pobresa severa. I que tenir un treball no assegura el benestar, ja que un 8,7% de la població amb feina també es troba en situació de pobresa. Molt sovint ens fem ressò de problemes, conflictes i successos que tenen lloc molt lluny de casa nostra. I normalment ens indignem, organitzem campanyes, donem diners a l’ONG de torn i tot allò que convingui, per deixar ben clar que la cosa -sigui de la naturalesa que sigui- és inadmissible i davant la qual, com a ciutadans d’una societat moderna i civilitzada, hem de mostrar el nostre més ferm rebuig. Amb les dades que encapçalen aquestes ratlles podríem fer el mateix. De fet tenim molts més motius que en la gran majoria de casos perquè, oh sorpresa, són del Principat d’Andorra, de casa nostra. Concretament de l’informe del departament d’Estadística sobre les condicions de vida de l’any passat al nostre país, que s’han fet públiques a mitjan d’aquesta setmana. I només són tres xifres de les moltes que es desglossen en l’enquesta, que també preguntava sobre el nivell de satisfacció de la vida, amb una nota mitjana d’un notable. La diferència és que en aquesta ocasió les xifres ens posen davant d’una realitat que ens toca directament. Més que plantejar-nos què podem fer per solucionar-les -que també- el que toca és preguntar-nos què fem de malament perquè al nostre petit “paradís” dels Pirineus la pobresa sigui una realitat.