La recent polèmica, un cop més, al voltant de l’avortament i el debat que es va produir en el marc del Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra les dones de l’ONU (Cedaw) ens porta a preguntar-nos de nou si realment donem el mateix tracte a l’hora de considerar les afirmacions d’uns i altres. Des de la ignorància de si els fets són provats o no, i per tant amb cert escepticisme quan un llegeix determinades manifestacions, és evident que s’ha d’actuar si hom considera que se li estan imputant uns fets i s’estan fent acusacions falses del nivell que l’executiu coacciona adolescents sense recursos perquè donin en adopció el nadó d’un embaràs no desitjat, com va dir l’entitat Stop Violències, i que després amb les proves contrastades s’aclareixin els fets. Però de la mateixa manera, i davant la ignorància de si els fets són provats o no, també s’hauria d’actuar per part de els autoritats competents si una batlle diu que la Seguretat Social andorrana està sufragant els avortaments que es realitzen fora del país, perquè si resulta que no és veritat –segons diuen– i que tant fa trontollar el règim la qüestió de l’avortament, fins al punt que està previst en el Codi Penal, alguna cosa s’hauria de fer més enllà d’una estirada d’orelles pública davant de tal manifestació feta per una autoritat judicial, dic jo. I si no és així, no s’entén que per a alguns hi hagi tanta fermesa a l’hora de denunciar-los i per als altres no vagi més enllà d’un reny. El doble joc, el doble llenguatge, la doble moral, la protecció del sistema.