Fa uns dies amb motiu de la publicació en castellà del seu nou assaig “La era del enfrentamiento”, l’escriptor i investigador francès Christian Salmon afirmava en una entrevista que “una societat pilotada per les mitges veritats va directa a l’abisme”. Estem a les portes d’unes eleccions comunals. Sempre s’ha dit que aquesta és l’escomesa que apropa més el ciutadà amb els polítics. La grandiloqüència dels objectius de les eleccions nacionals queda en un segon termini. La cosa va de barris, de deixalles, de comunicacions, de serveis i millores als carrers per als veïns de tots els pobles, petits i grans. Cal advertir que enguany s’ha fet un gran pas, només pel sol fet que es pugui triar almenys entre dues candidatures a totes les parròquies. Serà curiós veure si, per atreure el vot dels electors, els candidats tiren de manual clàssic i només diuen allò que els sembla que la gent vol sentir, o toquen de peus a terra per dir i explicar les coses pel seu nom. Tinc dubtes al respecte. Del qui creu que la gent no vol saber la veritat, ni conèixer la realitat de la situació, fins als que tant se’ls en fot tot plegat, hi ha excuses i arguments de tota mida i per a tots els gustos. La situació del món en general no és per tirar coets. Per això estaria bé que per una vegada els candidats no divaguessin amb obvietats ni mitges veritats i exposessin la realitat per crua que sigui... Somiar és gratis! Però si no afrontem la veritat de cara, el problema va més enllà de polítics i partits. Vol dir que som una societat malalta i poruga, que es mereix tot el que l’hi pugui succeir i més.