Que Jaume Serra no va estar gens encertat comparant els suposats pactes estratègics entre el PS i terceravia per a les eleccions comunals amb el que van fer els dictadors Stalin i Hitler per repartir-se Europa que incloïa un acord de no agressió, crec jo que fins i tot el mateix ambaixador a hores d’ara ho deu reconèixer, ni que sigui a la intimitat. I que d’aquest gens d’encert n’han tret brillantor els grups polítics afectats per la comparació, havia de ser més que evident, tenint en compte l’època electoral que estem vivint.
A redós d’uns i altres, reiteraré el que ja he escrit alguna vegada: la importància de l’ús del llenguatge per part dels polítics, per la capacitat d’influència que tenen i pel seu abast mediàtic. Fer servir comparacions que estan fora de lloc en el nostre context polític és agosarat i perillós. Per molt enginyoses que els semblin en el moment que les fan, són frases, en el cas que ens ocupa, que tendeixen a banalitzar una època negra de la història de la humanitat. Serra hauria pogut dir el mateix cercant altres comparacions del món de la política internacional (i ben properes, fins i tot). Som a dos dies de l’inici de la campanya electoral i, per tant, molt a prop de començar a rebre els missatges dels candidats. Benvinguts siguin sempre que siguin curosos amb el llenguatge que facin servir per evitar la mala interpretació; que el facin intel·ligible al ciutadà, que no banalitzin i que no tendeixin a la simplificació. A part de ser més clars i entenedors, potser així aconseguiran que els electors els facin més cas.