És habitual prometre projectes faraònics en campanya electoral que finalment no es poden assumir, incloent a vegades inversions privades que no es faran mai, que s’excusen després amb un “no ho podem fer”. Tot plegat, al final és enganyar l’elector amb la finalitat d’aconseguir vots. Ara mateix trobem els anuncis d’un telefèric a Andorra la Vella, que suposaria envair espais urbans a un moderat cost d’uns 15 milions de euros, una tirolina a Sant julià d’uns 5 milions d’euros de cost que suposaria més ferros a la muntanya, un ràfting a la mateixa vila d’uns 800.000 euros de cost, sense aigua suficient ni cap lloc de sortida (val a dir que aquests dos projectes ja quedaran en l’oblit amb els nous candidats), un altre telefèric a Encamp amb un cost d’uns 4 milions d’euros sobrevolant terrenys particulars... I altres temes, com ara edificis singulars a Escaldes, un edifici cultural també a Escaldes, un museu històric nacional a la Massana, etcètera. Penso que val més oblidar els macroprojectes i centrar-nos en el dia a dia de cada parròquia com, per exemple, arreglar els contenidors soterrats (que són un niu de merda i rates), arreglar les voreres i camins, potenciar i ajudar el comerç intern, intentar millorar la circulació, els aparcaments... En definitiva, treballar directament en les petites coses que ens ajuden a viure millor, oblidant les ximpleries que mai es faran. Tenim un exemple molt clar en els programes electorals a Sant Julià: mentre que tant Units pel canvi com Desperta Laurèdia opten per canviar el sentit de Naturlandia i reorientar-lo, a UL segueixen optant per la disbauxa i la ximpleria.