Aquesta campanya ens ha deixat pocs titulars i molt folklore. Moltes promeses que no tardaran a caure en l’oblit i interès per temes mundans que desapareixeran tan aviat com surtin els recomptes de paperetes. Les llars de jubilats han tingut sobredosi de xocolata; els veïns, de porta a porta, i els lectors dels diaris, de pàgines i pàgines d’informació electoral. I un cop més aquesta campanya ens deixa, majoritàriament, poc nivell dialèctic, poca esgrima i debat sense cos a cos entre les propostes de la majoria de candidats. Els que es veuen guanyadors han preferit passar desapercebuts, mentre que els aspirants no els han posat contra la paret. Amb tantes candidatures i candidats, fa la sensació que en molts casos s’han buscat a correcuita, per omplir una llista i sense temps perquè es preparessin i estudiessin els dossiers, i que les propostes són més una pluja d’idees fetes en una tarda entre amics que el fruit d’una feina rigorosa i analitzada. Candidats poc llegits pel que fa a dossiers, i molt pel que fa a discursos. Aspirants a cònsols que volen capitanejar la il·lusió sense esgrimir ni un somriure, altres que sembla que visquin en la crítica sense ni una proposta i uns tercers perduts enmig de focus i càmeres. Això sí, tots envoltats d’una inundació de fotos i notes dels seus assessors. Cops d’efecte de baixa intensitat i focs d’artifici sense soroll, una campanya de perfil baix. L’elector es mereix una mica més.