Aquesta setmana ha tingut lloc a Suïssa el primer Fòrum internacional sobre els refugiats, organitzat per l’ONU just quan es compleix un any de l’aprovació per part de l’Assemblea General del pacte mundial sobre els refugiats, assolit “després de dos anys de consultes amb els estats membres, organitzacions internacionals, diferents experts, representants de la societat civil, empreses privades i els mateixos refugiats”. És a dir, que mentre a tot el món hi ha una població de refugiats i desplaçats estimada en uns 70 milions de persones, l’ONU ha trigat tres anys (!) a preparar el que la web oficial d’Acnur defineix com “una oportunitat única per a transformar la manera en què el món respon a les situacions dels refugiats, beneficiant tant les persones refugiades com les comunitats que les acullen”. En el moment d’escriure aquest bitllet no es coneixen encara les conclusions del fòrum; però, per les informacions que han transcendit fins ara, sembla que hi ha poques esperances que els països membres es comprometin a millorar la situació humanitària dels refugiats. I encara que finalment s’assoleixi cap compromís, tampoc no hi ha cap garantia que els governs signants el compliran. Ja va anar així amb el repartiment que van pactar els països de la UE per acollir els refugiats de la guerra de Síria, i es va acabar adoptant la decisió vergonyant de pagar Turquia perquè els confinés en el seu territori. A força de decepcions, costa de creure que aquestes cimeres a alt nivell serveixin per res més que per pagar una estada en hotels de luxe a una colla de buròcrates amb la vida resolta mentre es dediquen a intercanviar paraules buides.