Sembla que el Nadal ens porta aquella bonica malenconia que ens trasllada a quan érem petits, jugàvem a tirar-nos boles de neu i embogíem sucant un tros de pa a la xocolata calenta de l’àvia. Vivíem les il·lusions de forma intensa i la màgia ho omplia tot. Recordem amb nostàlgia aquella innocència i bonhomia que amb els anys es desdibuixa a cop de decepcions. Malauradament, la vida ens porta a poc a poc a perdre aquesta il·lusió a mesura que descobrim la cara fosca de la gent, el rancor i la ràbia i les injustícies. Mentre sona el nou clàssic de Mariah Carey All I Want For Christmas Is You sota la càlida llum dels carrers intentem deixar volar la ment. Una barreja de sentiments ens envolta per recordar-nos el que realment importa. Dosis de lucidesa intensa que escampa les boires per acostar-nos als nostres i deixar de banda les presses, les llistes de tasques i els compromisos professionals. Temps per als que estimem, els que ens necessiten, el que ens escolten i els que ens dibuixen un somriure. Davant un foc a terra amb una tassa calenta sota una manta peluda, al pur estil hygge, disfrutem de les coses senzilles i sentim la màgia de nou. És bon moment per reconciliar-nos, per rectificar els nostres errors, per deixar-nos portar pels sentiments i ser feliços i fer feliços els altres. La màgia només existeix si creiem en ella, i tots som capaços amb la nostra vareta de convertir en màgic el dia d’algú. Feu màgia, i que els peus deixin de tocar el terra.