Reconfiguració dels espais polítics. Almenys dels dos grans espais polítics. Aquest podria ser el titular després de l’anàlisi i les conseqüències dels resultats electorals. De fet, la reconfiguració ja va començar amb les eleccions generals de la primavera passada i, sobretot, un cop materialitzat el pacte de Govern entre Demòcrates i Liberals. Molt probablement les comunals no han fet res més que certificar que ens trobem davant d’aquesta nova etapa política que pot tenir notables moviments, sobretot en l’espai que durant vuit anys ha estat hegemònic, el de Demòcrates –tal com ja hem pogut constatar en els darrers dies a Escaldes–. El que és evident, però, és que encara estem davant d’un pacte, el del Govern, que té els peus de fang i que del seu recorregut dependrà com acaba recompost aquest espai polític. Demòcrates, però, no hauria d’oblidar aquells partits parroquials que li han donat la força al territori. Malgrat que durant molt temps la marca taronja els ha engolit, continuen sent-hi i aporten el seu imprescindible gra de sorra. I el partit hegemònic de l’espai polític opositor, el PS, davant dels problemes del conglomerat anterior, pot tenir l’oportunitat i l’escletxa per guanyar. Però per assolir-ho també s’haurà de moure i sortir de la seva zona de confort. Si vol sumar majories, si vol ser opció real de govern, haurà de superar les seves pròpies fronteres i buscar aliances més enllà del mateix partit. Si no ho fa, o es quedarà a les portes o haurà de refiar-se d’una trencadissa monumental de l’altre costat. Som, doncs, davant quatre anys en què probablement tot es mourà.