Es va fer famós fa uns anys un llibre de la japonesa Marie Kondo sobre la necessitat de posar ordre en les nostres coses. Marie Kondo és una dona que va fer de la seva passió una professió. Kondo diu que l’ordre de l’entorn ens fa sentir millor però que a més ens ajuda a veure les coses amb més claredat. Tirar el que no ens serveix, el que no ens porta bons records, allò que no fem servir o que és totalment superflu ens pot ajudar. I no només en un sentit estrictament material sinó que la seva teoria va més enllà. Despendre’ns de vegades del passat per poder passar pàgina de les situacions de la toxicitat. Deixar enrere records i objectes però també persones que ens tallen les ales i no ens deixen emprendre el vol. Kondo va vendre en un any més de 4 mil llibres de La màgia de l’ordre i va ser inclosa a la revista Times com una de les 100 persones més influents. Kondo aconsella ordenar per categories no per estances d’una casa, per prendre consciència del que tenim en global. Però el que em sembla més interessant del seu mètode, que podem aplicar a altres temes, és el fet de conservar o no les coses en funció si ens fan feliços. La pregunta ja no és: serà útil? sinó si et fa feliç. Quanta pols acumulem als prestatges de la nostra existència, quanta foscor amaguem als calaixos de la nostra ment i quants catradors innecessaris emmagatzemen a la nostra agenda. Aprenguem com diu Kondo a conservar i mimar el que volem, el que ens fa sentir a gust i llencem la negativitat per la finestra.