Ha arribat el moment, a tres dies d’estrenar any toca fer-se bons propòsits per no caure en les mateixes errades del que s’acaba. Mai m’han fet patxoca aquesta mena de llistats de desitjos. Com la tan malbaratada “Any nou, vida nova”. Amb molta força de voluntat i perseverança hi ha qui aconsegueix introduir algun canvi, encara que sigui petit, que pot ser significatiu per a ell. I un servidor se’n alegra sincerament quan és així. Sense anar més lluny tinc un amic que no tan sols ha aconseguit aprimar-se –fita que es pot assolir amb una relativa facilitat–, sinó que una vegada ho ha aconseguit, no s’ha tornat a engreixar. Però al que anava són els grans (canvis). Aquí, per molt que hi posem de la nostra part reciclant plàstic, consumint productes de proximitat o cremant menys combustible fòssil, per citar exemples bàsics, el nostre esforç té una incidència relativa. Canviar els hàbits i contribuir als propòsits esmentats és fantàstic. I com més gent, millor! El problema és que les grans potències planetàries són les primeres que es neguen a signar/seguir les recomanacions d’experts i institucions. Contaminació, canvi climàtic, destrucció d’ecosistemes, erradicació d’espècies vives, de llengües. Costa un munt positivar davant un allau de dades i xifres que no conviden a l’optimisme. Sortosament, com ja he expressat en alguna ocasió, les generacions més joves sí que volen canviar les coses amb el seu compromís. Ho tenen tot a guanyar i res a perdre. Estan patint la nostra incapacitat i la ceguera interessada dels qui es creuen els amos del “cotarro”.