Ara ja puc fer una mica d’anàlisi de les eleccions comunals a Sant Julià de Lòria. Havia pronosticat un resultat de 9+2+1 i finalment va ser un 9+3. Vaig errar, doncs. Aquest 1 que jo preveia per a Units pel canvi es va convertir en un 0 amb tan sols 257 vots, que deixa els seus electors en ells mateixos, la família i algun amic... Resulta evident que a la parròquia laurediana no interessa gaire tot el que faci olor de PS. Resulta evident, també, que tots els vots de l’antic Segle 21, de DA, de liberals i d’SDP (si és que queda algú a Sant Julià d’aquests grups) van anar a parar a Desperta Laurèdia, que amb 970 vots hi va introduir tres consellers. De banda d’UL (no hi vull posar terceravia perquè penso que si sortim de Sant Julià no existeixen pràcticament), ja eren previsibles els 1.159 vots obtinguts (gairebé el mateix de sempre, encara que van perdent pistonada i no guanya vot nou). És evident, doncs, que amb tres llistes sempre guanyaran i que amb només dues llistes poden perdre si la competència es fa una mica millor que a les comunals del 2015 (penso que ara mateix ja no funcionaria un altre Laurèdia en Comú). De qui ha estat aquesta vegada la culpa? En una parròquia on tant PS, com SDP, com DA, com Liberals són pràcticament inexistents s’ha de fer sempre una mena de plataforma amb tot plegat, però amb una llista que tingui cara i ulls, i fugint de personalismes i velles revenges. Sorprèn bastant la baixa participació (2.535 vots de 4.126 electors, així com els 128 vots blans i 21 de nuls. La llista guanyadora és la que no existeix: els que no voten, els nuls i els blancs).